1981-1995: El trànsit cap a la renovació

El llarg procés

historia-6L’Ateneu va viure els primers anys de democràcia amb l’esperança de retrobar l’esperit societari per tal d’adequar-se als temps actuals. Tanmateix, li va costar obrir-se als canvis socials i polítics característics del període, tot i que participà activament en la fundació de la Federació d’Ateneus de Catalunya, l’any 1983.
Estacionats en una disjuntiva entre la tradició i la renovació, van persistir els problemes endèmics de l’entitat (Escola Sant Ferran, cafè bar i la mateixa dinàmica associativa). Amb una economia sanejada, però mancats d’un projecte transformador, van prevaler les inèrcies de les dècades anteriors, basades en la gestió pragmàtica de l’entitat.
L’any 1994, el Bisbat de Barcelona va crear una comissió encarregada de vetllar pel futur i la viabilitat dels 24 col·legis parroquials al seu càrrec. Com a conseqüència, l’Escola Sant Ferran va deixar de funcionar en finalitzar el curs escolar 1994-1995.
Paral·lelament al procés de recuperació patrimonial, es va començar a treballar per a la renovació de la Junta a curt termini, que comportava el relleu de Pere Baleta en la presidència, després d’exercir-la durant trenta-cinc anys seguits.

La vida interior

Durant aquest període l’Ateneu va deixar de ser un espai dirigit exclusivament per homes. Per primera vegada, l’any 1991 una dona, M. Antònia Bigas, entrà a la Junta de l’entitat. Anys abans el Cor de l’Ateneu s’havia transformat en una coral mixta. Va continuar la programació d’aquelles activitats que comptaven amb una participació fidel, i només se’n van crear de noves quan esporàdicament hi havia dinamitzadors que ho sol·licitaven.
A mitjans anys vuitanta, l’Ateneu va haver d’afrontar diversos conflictes amb les seccions, que es van mantenir presents fins a principis dels noranta, quan la secció de fotografia i l’Agrupació Excursionista Sant Llorenç es van desvincular de l’Ateneu.

Celebrar el passat / Homenatge a la història

Amb l’objectiu de mobilitzar la massa social, l’Ateneu va evocar els episodis més significatius de la seva història a través dels actes commemoratius. En aquest període es van celebrar el centenari de l’entitat (1981), el 110è aniversari (1991), els 100 anys del naixement de l’escola (1984) i els 10 anys de la inauguració de l’Aula Cultural Mestre Esteve (1989).

La nostra història

1881-1917: La construcció d’un projecte

1918-1931: La llibertat vigilada

1931-1939: L’esperança i la realitat de la Segona República

1939-1950: La llibertat estroncada

1950-1980: En un temps canviant

1981-1995: El trànsit cap a la renovació

1996-2006: Espai de cultura i participació

2007-2016: Una década de modernització