Carregant Esdeveniments

« All Esdeveniments

  • Aquest esdeveniment ja ha passat.

El negoci de la guerra i el complex militar industrial a Espanya

25 gener 2018 @ 19:00 - 20:30

Gratuït

Alarma! Colossal augment de la despesa militar
Pere Ortega

Els pressupostos de l’estat reflecteixen amb exactitud cap a on es dirigeixen les prioritats polítiques del govern. Aquest any passat 2017, la despesa pública va ser molt similar a la d’anys anteriors del govern del PP, amb forts ajustos en la majoria dels ministeris que es van reduir en 14.250 milions pel que fa a 2016. Quan, d’altra banda, el creixement del PIB en 2016 havia estat d’un 3,2% i l’any 2017 serà entorn del 3,1%. És a dir, que segons l’anàlisi del govern, s’està emergint de la crisi, però per contra, s’apliquen unes polítiques econòmiques molt regressives en els àmbits que sostenen el precari estat de benestar i l’economia productiva, congelant o reduint les partides d’inversions, creació d’ocupació, educació, sanitat, serveis socials, igualtat…

Per aquest any 2018, com de moment no hi ha pressupost i es prorroga el de 2017, les coses seguiran igual. Però no en tots els àmbits, en el militar, ja s’estan anunciant importants increments. La ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va anunciar, en vespres de Nadal, que el pressupost de Defensa augmentarà fins a l’any 2024 en 10.000 milions fins a aconseguir els 18.000 M€ (en 2017 va ser de 8.716,5 milions). I a aquest efecte ha enviat una carta al Secretari General de l’OTAN, Jens Stoltenberg, comprometent-se a aconseguir aquesta colossal xifra.

En realitat, no era res nou, doncs Mariano Rajoy s’hi havia compromès en la cimera de l’OTAN a Gal·les de setembre de 2014, quan Estats Units de la mà de Barack Obama, va exigir que els països membres de l’Aliança assoliren, almenys, una despesa militar equivalent al 2% del seu PIB. Compromís que els aliats europeus van acatar donant-se un termini de deu anys per aconseguir-ho. Un increment que pel baix podia representar no menys de 120.000 M€ per al conjunt dels països europeus, ja que en l’actualitat tenen una mitjana de despesa d’1,5% del PIB.

Però existia una dificultat per complir amb aquest compromís, la crisi econòmica. I sense superar-la semblava impossible que tant els governs europeus com el govern espanyol es llancessin a gastar tant en defensa. Per a Espanya, si es té en compte només el pressupost del Ministeri de Defensa de 2017, pel que fa al PIB, representa un 0,78%. Clar que això depèn de com es calculi la despesa militar, doncs si es tenen en compte totes les partides militars repartides en altres ministeris i que la mateixa OTAN diu que s’han de comptabilitzar com a despesa: seguretat social, pensions i mútua militar; missions militars en l’exterior; ajudes en R+D a les empreses militars (Ministeri Indústria); el cos militar de la Guàrdia Civil (Ministeri Interior); quotes OTAN (Ministeri Exteriors). Llavors, ens trobaríem que el pressupost de defensa espanyol és més del doble que el consignat i Espanya se situaria amb una despesa de 18.800 milions. Amb la qual cosa, Espanya avui ja se situa en una despesa de l’1,6% del PIB que es pretén aconseguir en 2024. Però si sumem els 10.000 milions que pretén augmentar Cospedal i afegim aquestes altres despeses militars repartides en altres ministeris ens trobarem que en 2024 podem gastar-nos en defensa la inversemblant xifra de 28.000 milions a l’any.

Per corroborar l’indicat, en la Pasqua militar del 6 de gener passat i com a regal de Reis, davant la plana major de l’exèrcit, la ministra Cospedal, va llançar un nou anunci: que Defensa adquirirà set nous grans programes d’armes (blindats Piranha, fragata F-110, blindats Pizarro, UAV Reaper, avió de reabastiment en vol, nodes UME, helicòpters Chinook), així com la renovació de les infraestructures militars (casernes, dàrsenes i aeroports). Un cicle
inversor que en els pròxims quinze anys pot suposar una inversió de 15.000 milions. A més, Cospedal també va anunciar que s’enviaran més militars a les missions en l’exterior. I va afegir que des del passat 13 de novembre, Espanya al costat d’Alemanya, França i Itàlia participa en la creació de la PESCO (Cooperació Estructural Permanent de Defensa), el nou organisme multilateral de defensa d’obediència europea, que suposarà una despesa militar extra, doncs a aquest efecte s’ha creat un Fons Europeu de Defensa amb un pressupost 500 milions que a partir de 2021 serà 1.500 i al que Espanya haurà de contribuir. Tot això situa a Espanya en un escenari d’una enorme despesa militar.

És a dir, es disposaran de molts recursos per combatre les amenaces violentes que diuen provenen de l’exterior en nom d’una seguretat indefinida. Però no hi haurà recursos per combatre les violències internes de tipus estructural d’una seguretat, aquesta sí, molt definida: falta d’habitatge social, escoles bressol, renda mínima garantida, assistència social, reduir llistes d’espera en sanitat, combatre la violència de gènere. Per exemple, aquesta última, ha generat una enorme alarma social per la violència contra les dones, per combatre-la, es va subscriure un pacte entre tots els grups parlamentaris per dotar un programa amb 200 milions, que de moment haurà d’esperar doncs no hi ha pressupost i es funciona amb el prorrogat de 2017.

Però mentrestant, l’empresariat industrial, de la mà de María Dolores de Cospedal i el beneplàcit de la cúpula militar, està preparant un escenari inversor que pretén portar la despesa militar a proporcions inversemblants i esperem que inacceptables per l’oposició.

Detalls

Data:
25 gener 2018
Hora:
19:00 - 20:30
Cost:
Gratuït

Organitzador

USLA

Recinte

Aula de Cultura – Ateneu Santfeliuenc
Vidal i Ribas, 25
Sant Feliu de Llobregat, Barcelona 08980 Espanya
+ Mapa de Google
Telèfon:
936853242
Web:
www.ateneusantfeliuenc.org

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies,, cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies