Debat filosòfic amb Vicenç Villatoro

El proper dijous 17 d’octubre, l’USLA i el Cafè Filosòfic d’Esplugues, conviden l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro a un debat titulat “El pacte o la foguera?” en el que es plantegen dues maneres de fer política en base al seu llibre “Massa foc” (Premi Carles Rahola d’assaig 2018), que presenta una sèrie de diàlegs entre el monjo, escriptor i organitzador de les fogueres de la vanitat, Savonarola, i el polític i autor de “El príncep”, Maquiavel, dos pensadors que van coincidir a finals del segle XV a la Florència dels Mèdici i dues personalitats amb projectes antagònics. Cinc-cents anys després, les actituds de Savonarola i de Maquiavel ens poden ajudar a explicar algunes de les claus de l’actualitat.

Ha canviat la manera de fer política a l’actualitat amb respecte a, posem per cas, l’època estèticament envejada de la Florència del segle XV? Amb el coneixement que tenim de la condició humana, podem pensar que les actituds que conformen la pràctica de la política poden ser diferents en aquest relativament curt lapse de temps? Podem dir que hi ha una manera fanàtica, abrandada, partidària de la terra cremada, i una altra dialogant, respectuosa amb les opinions diferents i partidària del pacte i la negociació?

Maquiavel i Savonarola encarnen dos models arquetípics i oposats d’entendre el fet polític: el primer més realista i proper al que entenem com “un home d’estat”; el segon, intransigent i violentament revolucionari. És possible que ens trobem amb el que va motivar Max Weber a encunyar els conceptes de “responsabilitat” i “convicció” com a dues qualitats que deriven en dues ètiques oposades: la de l’obligació moral i la intransigència absoluta (ètica de la convicció), i la que valora les conseqüencies dels actes i reflexiona amb maduresa (ètica de la responsabilitat).

Vicenç Villatoro, llicenciat en Ciències de la Informació, escriptor i periodista, ha escrit un llibre de ficció històrica que, de forma literària, esdevé un assaig sobre les dues maneres d’entendre la política en el segle XV, que no es diferencien massa de com ho fem en l’actualitat. Posa en qüestió la linealitat del temps i ens provoca una reflexió sobre si la història, sense repetirse mai, pot ser un avís del que està per venir: la corrupció de la culta Florència, que va provocar les “fogueres de les vanitats” pot ser una advertència de com en la culta Alemanya es va produir la barbàrie nazi; o de com en models consolidats d’estats democràtics com EE.UU., França o Itàlia es donen pulsions autoritàries que semblaven superades?
Villatoro diferencia la política com a contracte de la política com a sacrament, i conclou: “Maquiavel pacta amb la realitat, per Savonarola això és traïció”.

Vicenç Villatoro, Massa foc. Diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel. Pòrtic, Premi Carles Rahola d’assaig 2018.

(Jaume Grau, Cafè Filosòfic d’Esplugues)