En memòria de Marcos Ana

El dia 24 de novembre de 2016 ens va deixar el poeta, dinamitzador cultural i militant comunista Marcos Ana (Fernando Macarro Castillo). Noranta-sis anys de vida i vint-i-tres recorrent les presons franquistes de forma ininterrompuda com a pres polític (1939-1961). Reconeix que la presó va ser la seva Universitat. Allà va esciure els poemes que li van fer ser conegut més enllà de les reixes. Aquest acte, organitzat per la USLA de l’Ateneu Santfeliuenc, en reconeixement i homenatge a Marcos Ana, forma part de tots aquells altres que en moltes parts del món se li estan dedicant. S’ho mereix.

Va ser un dels primers presos polítics defensats per Amnistia Internacional. En ser alliberat, el 1961, s’exilia a França i recorre Europa i gran part d’Amèrica, sent rebut pels Parlaments, Universitats i participant en centenars d’actes públics. Va promoure i organitzar la solidaritat amb els presos del franquisme i les seves famílies denunciant, també, la seva situació.

Després de la mort de Franco va tornar a Espanya, el 1976, continuant amb la seva activitat política i cultural. La seva poesia vacomençar a ser més coneguda per tots els públics. Hi són presents les arrels de la poesia popular tradicional que ha begut a través de l’obra dels seus amics Albertí i Miguel Hernández (amb aquest va coincidir a la presó), Lorca o León Felipe. La seva poesia, coneguda com “poesia de trinxera”, recorre l’experiència humana del presidi i la solidaritat, de la sinceritat poètica, la coherència i també, l’angoixa i la por.

Més tard van arribar els reconeixements públics: Candidat al Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia, Medalla d’Or al Mèrit del Treball, Medalla d’Or al Mèrit de Belles Arts, Premi René Cassin de Drets Humans del Govern Basc, etc. Però ell va seguir portant la vida d’una persona compromesa amb el seu poble i la seva paraula.