1881-1917: La construcció d’un projecte

Dels referents universals als referents locals

historia-1A la França revolucionària de finals del segle XVIII es creen unes societats científiques i literàries (athenée) que tenen per finalitat fomentar la cultura entre els seus associats.
Avançat el segle XIX, es funden a Catalunya els primers ateneus. Aquestes entitats van tenir plantejaments culturals, artístics, científics i literaris; alguns més vinculats al món benestant i burgès (Ateneu Barcelonès, Cercle de Lectura de Reus) i d’altres, com l’Ateneu Santfeliuenc, sorgits de sectors populars i obrers.
L’Ateneu neix sis anys després d’haver-se posat fi a la Primera República Espanyola. La breu experiència republicana, representa l’esclat de cultures polítiques com les del republicanisme i el federalisme, que emparaven un incipient moviment obrer i esdevindrien un punt de referència per a les futures formacions del catalanisme polític d’esquerres. El contra referent associatiu de l’Ateneu era el Casino, entitat creada dos anys abans, que aplegava sectors conservadors de Sant Feliu de Llobregat.

Una entitat per fer possible un projecte

Amb la fundació de l’Ateneo Libre del Llobregat, l’any 1881, s’inicià un projecte instructiu i lúdic que va ampliar la xarxa associativa de la ciutat. A l’entorn de l’Ateneu s’aplegaren persones d’esperit inquiet i innovador, procedents de les primeres fàbriques tèxtils, de la pagesia, de la menestralia i de professions liberals.
L’Ateneu, entre el 1881 i el 1923, s’emplaçà al carrer del Pou de Sant Pere, ocupant una part de l’edifici llogat al cafeter i soci Josep Molins Cartró.

Teixint la utopia: ebullició d’idees i propostes

Tot i que d’acord amb els estatuts, l’Ateneu era apolític, valors propis del lliurepensament, el laïcisme, el republicanisme i la maçoneria impregnaven l’entitat.
Durant la segona meitat del segle XIX la majoria de la població santfeliuenca no sabia ni llegir ni escriure, per això el projecte més ambiciós de l’Ateneu va ser gaudir d’una escola pròpia per formar les classes treballadores. L’escola nocturna per a nois s’obrí l’any 1883, dos anys després de la fundació de l’entitat, mentre que la diürna ho va fer el 1893. A partir del 1895 les filles dels socis van poder rebre classe de repàs d’una hora. Per primera vegada un centre educatiu de Sant Feliu va impartir classes a ambdós sexes.
L’any 1910 arriba a Sant Feliu el mestre Esteve Guarro Elies (Sabadell, 1884 – Barcelona, 1975), director de les escoles entre 1910 i 1939. Inicialment pròxim als postulats de l’Escola Moderna de Ferrer Guàrdia, que aplicava mètodes moderns i científics de pedagogia basats en una filosofia racionalista i humanista, va evolucionar cap als postulats de l’Escola Horaciana. Aquesta escola, creada el 1905 per Pau Vila, era, segons el seu fundador, menys dogmàtica i doctrinària; es basava en els principis “d’ensenyar delectant” i va ser fonament dels grans moviments de renovació pedagògica de les escoles de la Generalitat durant la Segona República.

De les idees a la gestió

Els primers anys de l’Ateneu van ser especialment convulsos. Entre el 1881 i el 1900, hi hagué 17 presidents, dels quals només 4 van superar l’any de mandat, i 4 van dimitir. Els canvis en els estatuts, una gran mobilitat en els càrrecs de la Junta i l’existència d’un clima de debat i confrontació ideològica van caracteritzar aquest període.

Després de la fàbrica… cafè, teatre, escola, ball

Amb l’afany per fer de la cultura un element fonamental de les seves activitats, l’Ateneu treia el màxim rendiment de les dependències del cafè, la sala d’espectacle i escola.
Mitjançant el servei de biblioteca o les subscripcions a diferents diaris, es fomentava la lectura i la tertúlia entre els socis. Es llegia la premsa republicana local i també altres diaris barcelonins d’informació general de diferents tendències polítiques.
Entre les activitats lúdiques, cal destacar les que es produïen entorn del cafè, un espai de trobada diferent de la taverna, per a després de la jornada laboral, amb els jocs de cartes i els escacs de protagonistes.
Els balls (de piano o d’orquestra), junt amb el teatre, eren els plats forts. El teatre (sobretot la sarsuela, però també el teatre català) gaudia d’una bona acollida entre els seus associats. Organitzar les principals celebracions del calendari festiu i participar-hi ha esdevingut una constant en la història de l’entitat.

L’activisme dels ateneistes

L’Ateneu aglutinava obrers i republicans, i en general persones que es van significar en la vida política i cultural de la ciutat i del país, com Francesc Ximenis i Claramunt, Rarimi Cortés Tomàs, Josep M. Vallés i Ribot i Josep Gaspà Santos, entre altres.