1931-1939: L’esperança i la realitat de la Segona República

La pluralitat d’opcions ideològiques

historia-3La Segona República, període de democràcia i llibertats, va afavorir l’enfortiment del teixit associatiu i va oxigenar entitats com l’Ateneu, que havien estat en especial sintonia amb el republicanisme. Amb tot, també es van fer sentir les veus contràries a l’entitat, especialment en aquells períodes en els quals les dretes van gaudir de protagonisme, com arran de la repressió pels fets d’octubre de 1934.
En el si de l’Ateneu van tenir cabuda orientacions ideològiques i polítiques diverses. Hi havia persones conservadores, republicans moderats, catalanistes, anarquistes, socialistes i comunistes. Tot i la diversitat, gran part dels membres de les juntes directives pertanyien a opcions moderades i conservadores. El debat intern es va centrar en la possible fusió amb La Unió Coral i, com en altres períodes, entorn de l’ensenyament o no de l’assignatura de religió. Les juntes van intentar conciliar les postures tradicionalment laiques de l’entitat amb les d’aquells pares i mares que volien que els seus fills tinguessin formació religiosa.
En aquests anys, l’obrerisme va prendre embranzida i va crear espais culturals propis diferenciats de l’Ateneu Santfeliuenc i vinculats a opcions polítiques i sindicals concretes. El resultat va ser la fundació d’altres ateneus, com l’Ateneu Cultural, de caràcter anarquista, i l’Ateneo Republicano Democrático Federal, del partit del mateix nom.
L’esclat de la Guerra Civil també va trasbalsar la vida de l’Ateneu. L’entitat evità la col·lectivització del cafè, que sempre va restar sota el seu control. Els joves en edat militar van marxar a lluitar al front, alguns, entre ells ateneistes, ja no van tornar…

Comença l’entitat d’entitats

La fundació, a finals de la Dictadura de Primo de Rivera, de noves entitats mancades de seu social, va fer que l’Ateneu acollís activitats foranes, com la Secció d’Escacs de l’Escola de Declamació Miquel Rojas i l’Olímpic Bàsquet Club. Anys després aquesta seria una funció definitòria de l’entitat.
Hi va haver continuïtat en les activitats i celebracions, com els envelats amb motiu de les festes majors i els actes de fi de curs.

Ampliació dels serveis

Pel que fa als serveis, la novetat va ser la creació de la Germandat, l’any 1933. L’objectiu era cobrir la mancança de prestacions socials entre els socis. L’any 1936 l’Ateneu va absorbir la germandat del Casino, amb el consegüent increment d’associats. Les escoles van rebre el suport institucional de l’Ajuntament i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Durant la Guerra Civil les escoles de l’Ateneu es van incorporar al Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), amb la finalitat d’implantar una escola unificada, basada en la gratuïtat, el laïcisme, la utilització plena del català i els principis racionalistes del treball i la fraternitat humana.

Ateneistes destacats

Ateneistes que durant dècades havien tingut responsabilitats en l’entitat, van accedir a càrrecs de direcció de la política local i van esdevenir alcaldes i regidors del municipi.

La nostra història

1881-1917: La construcció d’un projecte

1918-1931: La llibertat vigilada

1931-1939: L’esperança i la realitat de la Segona República

1939-1950: La llibertat estroncada

1950-1980: En un temps canviant

1981-1995: El trànsit cap a la renovació

1996-2006: Espai de cultura i participació

2007-2016: Una década de modernització