1939-1950: La llibertat estroncada

Tancament i espoli

El 25 de setembre van entrar a Sant Feliu les tropes de Franco i es va iniciar la repressió. A partir de llavors les entitats van haver de legalitzar
la seva situació d’acord amb el nou règim mancat de llibertats. L’Ateneu, una entitat que històricament havia tingut una significació republicana i laica, va ser espoliada i clausurada. L’any 1939 es van confiscar les escoles, primer per a l’ús de les escoles nacionals, i a partir de 1940 per a l’escola parroquial Academia San Fernando. Només es va mantenir en funcionament la Germandat.
Llavors, de la mà del president Antoni Albertí, va començar el llarg periple de més de deu anys per aconseguir la reobertura de l’entitat. La precària situació econòmica per la manca de funcionament de l’entitat impedia acabar de pagar el préstec contret anys abans per a la construcció de l’edifici. Calia fer front a l’amenaça d’embargament de la seu, i aquesta circumstància, sumada a les laborioses gestions d’Antoni Albertí i a les influències de Josep Monmany, van contribuir a fer possible la reobertura de l’entitat l’any 1950. Prèviament va caldre llogar les escoles a l’Academia San Fernando, per tal de garantir el tipus d’ensenyament propi del nacionalcatolicisme. S’havia consumat la pèrdua de la gestió de l’escola, l’objectiu fundacional de l’entitat.

La depuració dels mestres

Els mestres van ser depurats. Esteve Guarro, Maria Pera, Josep Pàmpols i Consol Luque, entre d’altres, van haver de deixar d’exercir la docència. El mestre Esteve va ser acusat de roig i laic, i va tenir dificultats per aconseguir els avals necessaris a fi de no ser processat; el mestre Josep Pàmpols va ser empresonat durant uns mesos, i la mestra Consol Luque, que va demanar ingressar a l’escola San Fernando, no va ser admesa.

L’exili i la repressió

Alguns ateneistes havien mort al front, d’altres van marxar a l’exili i alguns van ser detinguts. El 1944 foren empresonats dos membres de l’última Junta de l’època republicana, Àngel Planas Oliar i Josep Vidal, i també al recader Antoni Agulló. Sis mesos després van ser alliberats per falta de proves.