Notícies

Un viatge per la vida de 24 dones científiques que la història ha fet invisibles

Al llarg de la història de la ciència, l’home ha estat el protagonista i les dones s’han vist sotmeses per raó de gènere, a sostres, més que de vidre, de ciment. Des de l’Antic Egipte fins a la Gran Bretanya del segle XXI, passant per totes les èpoques i tots els continents, les dones han estat ocultes, a tot arreu i des de sempre. Per lluitar contra aquesta discriminació, el 2016 es va instaurar l’11 de febrer com a Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. Per aquest motiu, i també coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 8 de març, a l'Ateneu Santfeliuenc hem programat l'exposició "(In)visibles i (O)cultes" produïda pel Museu de ciències Naturals de Barcelona (MCNB) en conjunt amb el Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat del 26 de febrer al 12 de març a l'Aula de Cultura. Us presentem aquest viatge a través de l’espai i el temps per la vida de vint-i-quatre dones científiques que la història ha fet invisibles. Des de les limitacions d’una societat patriarcal, aquestes dones van aprendre a caminar soles, a trencar murs i a fer camí en espais reservats als homes. I, tal com veurem, es van convertir en fonamentals en la història de la ciència. Totes són pioneres. Algunes van ser reconegudes i admirades en la seva època, però esborrades després de la història de la ciència. Moltes han estat minimitzades o directament esborrades. Altres, finalment, han recuperat la visibilitat i la veu gràcies a un revisionisme històric amb perspectiva de gènere. Aquests corrents crítics amb els relats oficials van començar a la segona meitat del segle XX, arran de la coneguda com a segona onada feminista, i van continuar al segle XXI, amb una quarta onada feminista. Des d’aquesta quarta onada, especialment, es pretén posar fi a la visió del món centrada en el punt de vista masculí, per visibilitzar i convertir en icones de lluita i coneixement científic totes les dones esborrades, silenciades o diluïdes. Algunes d’aquestes dones, fins i tot, s’han convertit en cultura pop en el cinema, el teatre i la música. Així, s’ha posat en relleu que hi van ser, que hi són i que hi continuaran sent. Perquè, tal com deia la filòsofa Adrienne Rich: “L’objectivitat és el nom que es dona en la societat patriarcal a la subjectivitat masculina”. Avui en dia, encara hi ha molts llocs del món on les dones no són considerades persones i estan privades d’anar a l’escola, d’aprendre, de desenvolupar-se i de professionalitzar-se en el camp de les ciències. En aquest viatge no hi ha totes les dones que s’han dedicat a la ciència, perquè n’hi ha moltes que no hem pogut recuperar. Busqueu-les i doneu-los veu. Hi són i cal que les reconeguem i que en parlem, perquè allò de què no es parla, no existeix. Comencem a viatjar i a visibilitzar. La inauguració de l'exposició serà el dimecres 28 de febrer, a les 19 h, amb Carme Sanmartí Roset, santfeliuenca doctora en Història Contemporània i membre de la Comissió Permanent de “l’Institut Interuniversitari d’Estudis de dones i gènere”, entre d'altres càrrecs. L'horari de visita serà de dilluns a divendres, de 17 a 21 h. Les dones científiques protagonistes són les següents:

1. Peseshet (2400 aC, Egipte)
2. Tapputi Belatekallim (1200 aC, Mesopotàmia)
3. Agnódice (s.IV aC, Atenes, Grècia)
4. Aglaonice (s.II – I aC, Tessàlia)
5. Maria la Jueva (s. I – II dC, Alexandria)
6. Trotula de Salern (1110 – 1160, Itàlia)
7. Francesca de Barcelona (s. XIV, Barcelona)
8. Maria Sibylla Merian (1647 – 1717 Alemanya)
9. Maria Winkelmann (1670 – 1720, Alemanya)
10. Wang Zhenyi (1768 – 1797, Xina)
11. Blanca Catalán de Ocón (1860 – 1904, Calatayud)
12. Nettie Stevens (1861 – 1912, EUA)
13. Henrietta Leavitt (1868 – 1921, EUA)
14. Alice Guy (1873 – 1968, França)
15. Lise Meitner (1878 – 1968, Àustria)
16. Bertha Lutz (1894 – 1976, Brasil)
17. Cecilia Payne (1900 – 1979, Gran Bretanya)
18. Chien-Shiung Wu (1912 i 1997, Xina)
19. Katherine Johnson (1918 – 2020, EUA)
20. Rosalind Franklin (1920 – 1958, Gran Bretanya)
21. Esther Zimmer Lederberg (1922 – 2006, EUA)
22. Valentina Vladímirovna Tereshkova (1937 Unió Soviètica)
23. Nergis Mavalvala (1968, Pakistan)
24. Jess Wade (1988, Gran Bretanya)

Jornades sobre la Pau i la No-violència 2024

Amb motiu del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), que es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers per l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, l'USLA ha anat organitzant en els darrers anys les Jornades sobre la Pau i la No-violència. Enguany tindran lloc el primer i últim dia de febrer i han estat programades amb la col·laboració del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i l'AFAP. El dijous 1 de febrer, a partir de les 19 h, a l'Aula de Cultura de l'Ateneu, rebrem Pere Ortega per presentar-nos el seu llibre "La fuerza de la paz" que aborda les propostes principals d’alguns dels autors més influents del pensament per la pau: Thoreau, Gandhi, Camus, Brecht, Galtung i Hannah Arendt, als quals s’han afegit dos noms rellevants del nostre país, el català Arcadi Oliveres i el valencià Vicent Martínez Guzmán. Els textos de Pere Ortega analitzen les aportacions més significatives per a la construcció de la pau i, partint d’aquestes, afegeix consideracions sobre com actuar actualment per fer possible un món on es limitin les violències i es faci possible una major cooperació pacífica entre els humans. Els autors esmentats tenen en comú que van nedar contra els corrents hegemònics dels anys que els va tocar viure i van ser dialèctics davant de les violències i les guerres; van desobeir els governs quan aquests infringien regles morals; van introduir propostes rellevants per eliminar totes les violències; van optar per la llibertat com a signe moral; van ser activistes davant de les injustícies; i van treballar posant la justícia i la pau com a objectiu. Pere Ortega és Llicenciat en Història Contemporània i postgrau en Hisenda Pública per la Universitat de Barcelona. President honorari del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i professor del curs Conflictologia de la Universitat Oberta de Catalunya. President de la Federació d’ONG per la Pau fins 2013. Investigador i analista en temes de pau, no-violència, desarmament i conflictes. El dijous 29 de febrer, igualment a les 19 h i a l'Aula de Cultura, Antoni Segura i Mas ens presentarà la seva publicació titulada "El món d'avui. De la Guerra Freda als reptes de la interdependència global". L’any 1945 un món devastat per dues guerres mundials emprenia una recuperació marcada per la rivalitat entre els Estats Units i la Unió Soviètica, les dues grans potències que durant quatre dècades es van disputar el poder. Era l’època de la guerra freda, que va iniciar un nou ordre internacional i una etapa de canvis transcendentals. A les darreres dècades del segle XX, amb els processos de descolonització, la implosió de la Unió Soviètica i la revolució tecnològica en les comunicacions, el fenomen de la globalització va assolir un abast planetari. Des d’aleshores, el món ha basculat cada vegada més cap a l’Orient i la potència emergent xinesa ha qüestionat progressivament el sistema liberal i l’hegemonia estatunidenca. Les guerres, els nous i vells conflictes i el terrorisme internacional han convertit la terra en un lloc més insegur, i el capitalisme financer desbocat ha esdevingut l’eix d’un sistema depredador que amenaça la supervivència de l’espècie, tal com posen de manifest l’augment de les desigualtats i la crisi mediambiental. A partir de la crònica de la història més recent, El món d’avui ofereix les claus per entendre el passat a fi de no repetir-ne els errors i trobar noves vies per superar els reptes complexos que té la humanitat al segle XXI. Antoni Segura i Mas és catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona i president del patronat del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona. S'ha especialitzat en l'anàlisi de conflictes, l'estudi de la dictadura franquista i la transició a la democràcia. És autor i editor de nombrosos llibres, els últims sobre la geopolítica del món islàmic i les primaveres àrabs: The Spanish Transition and the Arab Spring (2012) i Estados Unidos, el islam y el nuevo orden mundial (2013). També destaca Euskadi, Crònica d'una esperança, publicat el 2009 (L'Avenç). Col·labora habitualment amb els mitjans de comunicació, on publica periòdicament articles d'anàlisi i opinió.

Fotografia i vídeo en viatges d’aventura

Els viatges d'aventura no consisteixen només a aconseguir imatges espectaculars, sinó a caminar, explorar i compartir l'entorn amb la fauna, sentir els elements i plasmar-ho tot amb les nostres càmeres. No es tracta de viatges per aconseguir fotos que guanyin concursos, sinó de viure una experiència apassionant a través de la fotografia, el vídeo i la natura. El divendres 23 de febrer tenim una nova xerrada fotogràfica organitzada per la secció Fotògrafs de l'Ateneu en la que en Tato Rosés i la Marta Bretó, fotògrafs i aventurers, ens explicaran com s’ho fan per explorar indrets poc coneguts del nostre planeta mentre capten la seva essència en format fotogràfic i de vídeo. Al llarg de la xerrada compartiran amb nosaltres tot el que han après durant molts anys explorant zones remotes d’Islàndia, Laponia, Pakistan o Alaska. Tato Rosés és fotògraf, guia de viatges i traductor especialitzat en llibres de fotografia, medecina i esports. Entusiasta dels viatges, l'aventura i la muntanya. Ha publicat tres llibres sobre fotografia de viatge i tècnica fotogràfica. Des de fa anys viatja per tot el món per a recopilar experiències i imatges. Marta Bretó és fotògrafa de natura i guia de muntanya i de viatges. Gaudeix recorrent els paisatges més variats i les nits més estelades amb la intenció de captar en imatges els moments efímers de gran bellesa. Amant incondicional de la natura i la fotografia, ha convertit la seva passió en la seva forma de vida. L'entrada és lliure. Ens trobem a partir de les 19 h a l'Aula de Cultura de l'Ateneu!

Aranès, l’occità de Catalunya

Del 6 al 21 de febrer, l'Aula de Cultura de l'Ateneu acollirà l'exposició "Aranès, l’occità de Catalunya". Aquesta mostra fa un breu recorregut per la història, les característiques i la vitalitat de l’aranès, variant de l’occità parlada a l’Aran. La seva vinculació històrica amb Catalunya ha permès preservar-ne la identitat i mantenir-hi la llengua, fet que en fa una singularitat lingüística. L’exposició presenta la història del reconeixement de l’aranès, el marc legal de protecció i l’espai humà i geogràfic en què es manifesta. L’aranès s’hi mostra com una llengua viva, amb producció cultural i present també en les noves tecnologies de la comunicació. "Aranès, l’occità de Catalunya" presenta els següents aspectes de la llengua: - Relació entre l'aranès i l'espai occità; els estats on actualment es parla la llengua occitana i els diferents dialectes que la formen, entre ells l'aranès. - Característiques de l'Aran, una vall de Catalunya d'expressió cultural i lingüística occitana. - Aproximació lingüística a les formes bàsiques. - L'aranès en xifres, amb els principals indicadors sobre l'estat de la llengua occitana a l'Aran. - Recull històric dels fets clau que han marcat l'evolució i el reconeixement de l'aranès. - L'impuls institucional del Govern de Catalunya i del Conselh Generau d’Aran per afavorir-ne el coneixement i l'ús. - Recursos per difondre, aprendre i practicar. - L'estat de l'aranès en l'ensenyament, els mitjans de comunicació i en la vida quotidiana de l'Aran. - Les manifestacions de creació artística en aranès i els principals autors literaris. L'entrada és lliure i es podrà visitar de dilluns a divendres, de 17 a 21 h.

Deth 6 ath 21 de hereuèr, era Aula de Cultura der Atenèu acuelherà era exposicion "Aranés, er occitan de Catalonha", que hè un brèu percors pera istòria, es caracteristiques e era vitalitat der aranés, varianta der occitan parlada en Aran. Eth sòn ligam istoric damb Catalonha qu'a permetut de preservar era identitat e mantier-i era lengua, çò que ne hè ua singularitat lingüistica. Era exposicion que presente era istòria dera arreconeishença der aranés, en encastre legau d'emparament e d’espaci uman e geografic a on se manifèste. Er aranés s’i mòstre coma ua lengua viua, damb produccion culturau e presenta enes naues tecnologies dera comunicacion. "Aranés, er occitan de Catalonha" presente es següent aspèctes dera lengua: - Relacion entre er aranés e er espaci occitan; es estats a on actuaument se parle era lengua occitana e es diferenti dialèctes que la formen, entre eri er aranés. - Caracteristiques d'Aran, ua val de Catalonha d'expression culturau e lingüistica occitana. - Aproximacion lingüistica as formes basiques. - Er aranés en chifres, damb es principaus indicadors sus er estat dera lengua occitana en Aran. - Amàs istoric des hèts clau qu'an mercat era evolucion e era arreconeishença der aranés. - Er impuls institucionau deth Govèrn de Catalonha e deth Conselh Generau d’Aran entà afavorir-ne eth coneishement e er usatge. - Recorsi entà difóner, apréner e practicar. - Er estat der aranés en ensenhament, es mieis de comunicacion e ena vida vidanta der Aran. - Es manifestacions de creacion artistica en aranés e es principaus autors literaris. Era entrada ei liura e se poderà visitar de deluns a diuendres, de 17 a 21 h.

Bratia, un còctel explosiu en concert a ContraBaix

El proper concert ContraBaix Sant Feliu serà el proper 16 de febrer amb la banda encapçalada pel contrabaixista serbi establert a Barcelona Ivan Kovacevic, Bratia. Bratia neix de la necessitat d’unir dos mons musicals en una trepidant proposta. L’infinit món sonor dels països balcànics i l’energia, sobrietat i precisió del jazz manouche unificats pel nomadisme de la música gitana crea un còctel explosiu que no deixa a ningú indiferent. Com un dels pilars de l'emblemàtica banda Barcelona Gipsy Balkan Orchestra, Kovačević, amb l'experiència acumulada durant anys en més de trenta-cinc països i juntament amb els seus companys de viatge (el percussionista grec Stelios Togias, el violinista tarragoní Pere Nolasc Turu i el guitarrista francès Julien Chanal) s'embarca en aquesta aventura formant un quintet amb un guitarrista bregat en el llegat del gran Django Reinhardt com és en Víctor Paradis, de procedència canadenca. La mescla entre la música tradicional dels Balcans, Europa de l’est i Orient Pròxim amb el llenguatge de les cançons pròpies del conjunt, fa d’aquest quintet una proposta única, un univers sonor, una germanor. Com el propi nom d’origen eslau ho indica: BRATIA (germans). Les entrades del concert ja són a la venda al web i a la secretaria de l'Ateneu. Els preus son 15 € taquilla, 14 € anticipada, 12 € titulars del Carnet Jove o Blau, 10 € socis i sòcies de l’Ateneu Santfeliuenc.

Xerrada per la creació d’una comunitat energètica a Sant Feliu

El proper dijous 25 de gener, a les 19 h, a l’Aula de Cultura de l’Ateneu, Marçal Musté i Raimon Galve ens explicaran més sobre les comunitats energètiques i com impulsar-ne la creació i formar part de la de Sant Feliu de Llobregat. Les comunitats energètiques són un instrument clau per a impulsar la transició energètica a nivell local, desenvolupant generació distribuïda i renovable en el territori, empoderant la ciutadania i involucrant a les entitats municipals en aquesta transformació. Musté i Galve són membres de Quelea Consultors, una cooperativa que neix de la necessitat de donar resposta a la transició energètica i l’actual mercat elèctric. L’activitat també compta amb el suport de Terrasolari, l’empresa instal·ladora de plaques solars i iniciadora del projecte. Ambdues iniciatives neixen a la nostra ciutat veïna de Sant Just Desvern on ja s’està posant en marxa el projecte de comunitat energètica. Generar energia de manera col·lectiva mitjançant fonts renovables ens fa ser més autosuficients, reduir la despesa energètica, ser més justos entre nosaltres, cuidar el planeta i, com no, estalviar en la teva factura de la llum. Vine a informar-te’n a l’Ateneu Santfeliuenc!

El pensament dèbil

Després d'acomiadar l'any 2023 amb una interessant xerrada sobre Plató, el pare de l'idealisme, els Cafès Filosòfics de la USLA donaran la benvinguda a aquest 2024 ple d'interrogants i d'incerteses, amb molta d'il·lusió, força i ganes de fer cada cop més coses. El dimecres 17 de gener, a partir de les 19 hores, a l'Aula de Cultura de l'Ateneu, tornaran a convidar entre nosaltres al professor Ramon Alcoberro per oferir la part contraposada i actual de la filosofia del pensament dèbil de Gianni Vattimo, que ens ha deixat fa ben pocs mesos. Gianni Vattimo (Torí, 4 de gener de 1936 - 19 de setembre de 2023) va ser un important filòsof i polític italià.  Va ser clau en la divulgació de la filosofia al país transalpí presentant programes de televisió per a la Rai i treballant com a columnista per als diaris La Stampa i La Repubblica i per al setmanari L'Espresso. Va ser professor de Filosofia de la Universitat de Torí, diputat al Parlament Europeu i un dels filòsofs italians més reconeguts del tombant de segle XX. Va ser professor convidat en diverses universitats nord-americanes i va rebre diversos doctorats honoris causa. Sempre vinculat estretament amb la vida pública, va iniciar la seva trajectòria política l'any 1999 com a diputat del Parlament d'Estrasburg. Va ser un dels principals autors del postmodernisme i va ser considerat el pare del pensiero debole («pensament dèbil»), que concebia com un tipus de pensament que rebutja les categories fortes i les legitimacions omnicomprensives. La seva proposta teòrica busca una interpretació del món tardomodern en les formes de la secularització, l'evolució dels règims democràtics, el pluralisme i la tolerància. Va ser vicepresident de l'Acadèmia de la Llatinitat. El juny del 2016 va fer cessió del seu arxiu personal a la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. Aquest arxiu recull documents, molts d'ells inèdits, de la seva activitat acadèmica, docent i investigadora, així com relatius a la seva activitat política i personal.

Arrenca la nova temporada del Cicle ContraBaix

El cicle ContraBaix començarà la nova temporada 2024 el proper divendres 26 de gener amb l'actuació del saxofonista bilbaí Gorka Benítez i la seva formació a quartet, amb David Xirgu, Dani Pérez i Abel Boquera amb un espectacle per al que Benítez crea un nou repertori partint d'una sèrie de composicions que formarien part d'un projecte amb orquestra de corda i el seu trio. Temes en els quals hi ha un cert aire coral, picades d'ullet al pop, funk i, evidentment, elements del jazz i música improvisada aportant una doble lectura dels mateixos. El primer semestre del cicle ContraBaix Sant Feliu comptarà amb sis concerts que mantindran l'alta qualitat musical dels artistes d'edicions anteriors i la intenció d'oferir l'espai també a joves promeses d'alt nivell de la nostra escena musical. Així, pel 16 de febrer hi ha programat el concert la banda Bratia, una formació barcelonina encapçalada pel contrabaixista serbi Iván Kovacevic que fusiona el món sonor dels països balcànics amb l'energia i la precisió del jazz. El 15 de març serà el torn de l'històric contrabaixista Nono Fernández, qui l'acompanyaran Francesc Capella i Kike Angulo. El 26 d'abril serà quan el baixista Javier Malosetti volarà des de l'Argentina per un concert especial i en exclusiva a Sant Feliu. El quartet Veramerica de Lucía Fumero i Eva Fernández portaran les seves pròpies composicions el 17 de maig acompanyades de Martín Laportilla al baix i Juan Berbín  a la bateria i percussió. Finalment, el darrer concert del primer semestre tindrà lloc el 14 de juny amb Mariano Diaz i Perico Sambeat presentant el disc "Boogie Girl". Les properes setmanes esperem poder anunciar els concerts a la resta de poblacions de la xarxa metropolitana que, a més enguany, s'han obert a la programació als ateneus federats que formen part de la XTAC (Xarxa de Teatres d'Ateneus de Catalunya). Trobaràs la informació ampliada de cada concert al web de ContraBaix i les entrades ja són a la venda a través del portal Entrapolis.

100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Llegeix aquí la notícia publicada pel Fet a Sant Feliu on parlen amb Jordi Múñoz, gestor cultural de l'Ateneu Santfeliuenc.

Gaudeix dels concerts de Nadal al canal de Youtube

Si et vas perdre algun concert o si vols reviure la màgia de la música nadalenca que ens van oferir les corals de la nostra entitat, visita el canal de Youtube de l'Ateneu i hi trobaràs els vídeos resum de quatre dels espectacles. Al canal de Youtube de l'Ateneu (www.youtube.com/@AteneuSantfeliuenc) hi trobaràs vídeos i llistes de reproducció de gran part de les nostres activitats: les xerrades de la secció de fotografia, els cafès filosòfics de la USLA i resums d'exposicions i concerts. Compta ara mateix amb una filmoteca de més de tres-cents enregistraments. Subscriu-t'hi per estar al dia de tot el material que hi anem afegint!

Nova zona d’aparcament al Pati de l’Ateneu

Aquest matí ha obert la nova zona d’aparcament al Pati de l’Ateneu Santfeliuenc. La nostra entitat ha arribat a un acord amb l’Administració local per tal de cedir un espai de les nostres instal·lacions de forma provisional, per habilitar-les com a pàrquing públic. Amb aquesta acció es busca facilitar l’aparcament al veïnat i als clients del comerç de la zona que es veuen afectats per la reducció de places d’estacionament ocasionada pels treballs en les obres del soterrament. L’aparcament serà gratuït, obert les 24 hores, de dilluns a diumenge. Té una capacitat de 16 cotxes i una zona habilitada per a motocicletes i bicicletes i quedaran reservades 2 places per a les necessitats que pugui tenir l’Ateneu. Per tal que hi hagi una afectació mínima a l’activitat habitual del Bar de l’Ateneu, aviat començaran les obres per habilitar el terrat de l’entitat per a funcionar com a terrassa del Bar en època de bon temps, on es seguiran oferint els concerts al terrat durant el mes de juliol, a més dels vermuts musicals i altres esdeveniments organitzats habitualment pel Bar de l’Ateneu. Aquesta tarda, a les 18 h, s’ha convocat una reunió informativa a l’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc on es donaran a conèixer els detalls d’aquesta acció i es podran resoldre els dubtes que puguin tenir tant la ciutadania de Sant Feliu com els socis i sòcies de l’Ateneu Santfeliuenc.

Bones festes!

L'Ateneu Santfeliuenc et desitja molt bones festes i un feliç any nou 2024! Recorda que tanquem al públic des del divendres 22 al vespre fins el dilluns 8 de gener de 2024. Fins al 6 de gener tindrem disponibles els vals regal amb la promoció "Regala cultura".