1918-1931: La llibertat vigilada

Moderació, entre l’agitació obrera i la repressió militar

historia-2Entre el 1917 i el 1923, l’afebliment del republicanisme d’arrel federal, l’enfortiment del moviment obrer –amb la puixança de l’anarquisme– i l’estructuració dels partits polítics van traslladar el debat ideològic i polític a altres fòrums diferents de l’Ateneu.
L’any 1917 es va canviar el nom d’Ateneo Libre del Llobregat pel d’Ateneu Santfeliuenc (Ateneo Sanfeliuense), tot un símbol de la moderació de l’entitat.
El prestigi de l’Ateneu en matèria educativa i associativa havia comportat l’entrada de famílies benestants. Una base social més heterogènia i un context polític convuls van motivar que els representants de les juntes fossin més conservadors. La retallada de les llibertats democràtiques de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va propiciar que alguns sectors dretans locals intentessin desestabilitzar i controlar l’entitat,
però l’ideal ateneista es va mantenir viu.

L’opció pragmàtica

La gestió de les juntes es va centrar especialment en l’adquisició de patrimoni. L’any 1917 es van comprar 1.358 metres quadrats de la finca La Quintana, propietat de Josep Ricart i Roca, pel preu de 8.500 pessetes al comptat. Problemes de finançament i una llarga demora en la concreció de la compra van caracteritzar el període 1921-1924. La construcció de l’edifici, però, va comptar amb dedicació voluntària de socis.

Anys de continuïtat i de canvis

El projecte escolar va disposar d’un alumnat nombrós i agraït per la formació rebuda. Les controvèrsies van girar entorn de la tasca docent dels mestres, l’obligatorietat de l’assignatura de religió i la participació en la processó de Corpus. L’any 1917 es va incloure l’ensenyament del català en el nou reglament escolar.
El nou edifici, que es va inaugurar en el curs 1924-1925, es va fer, sobretot, per aixoplugar el reeixit projecte escolar de l’Ateneu, que a partir de llavors disposà, d’acord amb la petició del mestre Esteve, de classes de tres graus. L’escola de noies va
començar a funcionar el curs següent.
El teatre, el cafè i l’envelat de Festa Major van continuar sent activitats emblemàtiques de l’entitat. La gran novetat va ser la celebració de la primera exposició de roses, l’any 1928, juntament amb una mostra dels treballs escolars i una selecció de productes de la indústria metal·lúrgica de la ciutat.

El reconeixement i l’obra dels ateneistes

Pere Dot, soci i exalumne, rebia diversos reconeixements internacionals per les seves creacions roseristes. Diversos presidents es van fer càrrec de dotar l’entitat de la nova seu social i de fer possible el seu finançament: Jaume Albareda (1917), Joaquim Pagès (1918-1919), Jaume Miquel (1920-1921), Blai Caricchio (1922-1923), Enric Roura (1924-1926) i Andreu Ximenis (1927-1928).

La nostra història

1881-1917: La construcció d’un projecte

1918-1931: La llibertat vigilada

1931-1939: L’esperança i la realitat de la Segona República

1939-1950: La llibertat estroncada

1950-1980: En un temps canviant

1981-1995: El trànsit cap a la renovació

1996-2006: Espai de cultura i participació

2007-2016: Una década de modernització